*Pintor iraní Iman Maleki*

Iman nació en 1976 en Teherán. Él ha estado fascinado por el arte de la pintura desde que era un niño. A la edad de 15 años, comenzó a aprender la pintura bajo el dominio de su primer y único maestro - Morteza Katouzian - que es el más importante pintor realista de Irán. Mientras tanto, empezó a pintar profesionalmente. En 1999 se graduó en Diseño Gráfico de la Universidad de Arte de Teherán. Desde 1998, ha participado en varias exposiciones. En el año 2000, se casó y al año siguiente estableció ARA estudio de pintura y comenzó a enseñar la pintura, teniendo en cuenta clásico y los valores tradicionales.

Las exposiciones más importantes que ha participado, son: La Exposición de pintores realista de Irán en Teherán, Museo de Arte Contemporáneo (1999) y la exposición colectiva de Pintores en Sabz KARA Studio Gallery (1998) y en SA'AD ABAD Palace (2003 ). En 2005, Iman recibió el premio William Bouguereau y el premio Elección del Presidente en la segunda competencia internacional ARC salón.

*Algunas de sus pinturas*

comentario: Iram Maleki es un pintor que me fascinó por su impresionante capacidad de pintar imágenes como si fueran fotografías reales. Me gustaron mucho sus pinturas, por el hecho de que pone el minino detalle.

*Amor no correspost*

Amor platònic…

Gens pletòric.

La mala sort de l’atzar.

Les males jugades del cor.

Enamorat de la teva son,

em cega la meva ment.

No és just que t’estimi

com mai he estimat.

I tu em miris indiferent.

Els teus ulls m’obren bat a bat.

Invisible per a tu, com un cristall,

la meva ànima és lluny del teu mirall.

Amor no bidireccional,

amor que crec ideal.

No ets tu.

Sóc jo.

Tu ets pura.

La meva existència dura,

sense la teva tendresa.

Eterna deessa.

Sóc ben petit .

Davant la teva bellesa.

Que m’hipnotitza

fins l’infinit.

L’amor em fa la guitza

i jo ploro cada nit,

per fora i per dins.

Com poder acceptar que no m’estimes

més enllà de l’amistat?

Si només vull perdre’m

en els teus llavis,

Si només vull fondre’m

en el teu cos savi.

Vull deixar de perdre el temps.

M’ho repeteix la meva ment, contínuament.

Estimar-te és un camí sense sortida.

Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.

Les percepcions ens juguen males passades.

M’he equivocat en somniar-te.

L’amor ha de ser correspost.

Al món existeixen moltes ànimes bessones.

Algun dia tindré la sort

de trobar-te sobre les ones.

T’esperaré, sirena meva.

La meva estima és tota teva.

*Carolina Ibac*

Comentari: Amb aquest poema, la veritat és que m'he sentit un poc indentificada. Un amor no és que sigui inpossible si dues persones lluiten per motius com és la distància, si s'estima de veritat, res s'ha d'interposar ni ho ha de separar fàcilment. Tot ha de ser possible per poder estar al seu costat, s'ha de fer "el que sigui"(L). De vegades, si hi ha casos en què t'enamores d'una persona, i per a ella ni existeixes, però bé això no vol dir que tot s'acaba, sinó que hi ha una persona molt millor i meravellosa que cerca el mateix que tu.

*Las oscuras golondrinas*

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.

Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha al contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres
ésas... ¡no volverán!

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar
y otra vez a la tarde, aún más hermosas,
sus flores se abrirán.

Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar,
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate,
nadie así te amará.

comentari: es tracta d'un amor no corespots , que es romp , pero ell/a sap que ningu l'estimara com ell/a la estimat . hi ara lunic que li queda es el recort que ha viscut am aquella persona , hi un gran dolor un poc difícil de curar , perquè quant s'estima de bon de veres i no es corespost es molt complicat no haceptar-lo, hi pareix que ja res te sol-luciò, però mai es té que perdra l'esperança perquè sempre hi ha cuolcu que et fa tonar a sentir la faliçitat i devegades sentiments que mai avies sentit en ningu, més només que amb ella.

Ni sang ni gens

Vaig néixer sol,

amagat sota una col.

No tenia mare ni pare.

Però sí el calor d’un contenidor.

Les meves primeres percepcions

foren un munt de males olors

Podia haver mort.

I no em va donar la gana.

Vaig plorar ben fort.

I vaig tenir sort.

Per allí uns nins passejaven.

Les seves veus em consolaren.

La soledat ja s’evaporava.

La companyia es respirava.

Els seus crits atragueren a altres.

De cop, vaig passar d’estar sol

a estar rodejat per una gentada.

Una sirena sonava

al compàs d’unes llum carabasses.

El món content celebrava

la meva nua arribada.

Uns braços m’acolliren.

Eren àngels amb bates blanques.

Em rentaren, em vestiren.

Ja ni fred ni calor passava.

Al cap dels dies…

em regalaren una família.

Ara ja tenia pare, mare i germà gran.

Amb ells he descobert l’amor.

Amb ells he rigut i he plorat.

Amb ells sempre hem fet pinya.

Entre nosaltres no hi ha mentides.

Només ens estimem sense condicions.

Som fidels i estem allà quan ens necessitem.

Les penes, les compartim, i ens recolzem.

La família no és sang i genètica,

sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.

Passi el que passi,

Faci el que faci

La meva família sempre em farà costat.

Família és l’amor ben trobat.

Carolina Ibac

comentari: No hi ha res més bunic que sentir el calor de la teva familia , sebra que tens algu amb qui pots confiar, i pots comptar amb ells, els moments difícil. Però devegades hi ha infants que els pares per algunes raòns els avendonen , la varitat que pensar amb això es mol trist, què tempoc no ho entenc massa perquè el fet de avendonar un fill es una cosa mol forta. Jo la veritat estÌc molt contenta i orgullosa de que m'hagui tocat la famÌlia que tenc, es marevallosa per mí (L)...tant com els que he triat jo, els meus amics que sempré m'han demostrat que és pot confiar amb ells i m'han ajudat els moments que els naçasitava, com jo a ells,i per tots els moments que em viscut junts tant els dolents, com dels millors , sou incraibles(L)...

¡¡ SA VOS ESTIMAA!!

*La població espanyola al segle XIX*

Creixement Demogràfic: La població espanyola augmenta uns 7 milions d'habitants. Per què i

va aver un descens de la mortalitat i el mantaniment dels naixements. Les causes vaewn ser

pel augment de la producció agrària i millores alimentàries i els avanços mèdics.

Moviments migratoris: Els pagesos varen haver d'emigrar per cercar feina, els emigramts se n'anaven a Espanya a zones industrials (Madrid, Barcelona, Biscaia.) . Fora d'espanya (Cuba i

América Llatina.)

Creixement de les ciutats: Les ciutats creixien graciés a l'amigració de la gent del camp. La pobalció era basicament rural.

*Trensformacions en l'agricultura*

La raforma agraria liberal: Volia camviar les formes de propiedad i producció de l'Antinc Règim.

Com? Mijançant les desamortizacions.( Vendre les terres de l'església)

Un desenvolupament agrari escàs: els pagesos eren jornalers. Hi havia dos tipus de propietat,

Latifundis:grans propietats

Minifundis: petites propietats (Inpadien la macanització.)

*Els inicis de la industrialització*

Els problemes de la industrialització: espanya es va retardar i va ser incompleta. El segle XIX encare era país agrari. Les causes varen ser per poca capacitat de compra, poques inversions, problemes en el trensport, l'escassetat de minerals i d'energia. La indústria espanyola no podia compartir internacionalment perquè els productes eren més cars.

La siderúrgia: Els primers alts fors varen ser instelats a Andalusia on hi havia ferro. Al País Basc on és va desemvolupar el centre siderúrgic més gran.

*Mineria i ferrocarril*

L'explotació minera: l'explotació massiva va començar l'any 1868 perqué el subsol espanyol es ric en minerals. Principals mines : Plom (Jaén), Coura(Huelva), Mercuri(Ciudad Real), Zinc (Cantàbrie) . Les mineres més importants varen ser del carbó i del ferro.

La construcció del ferrocarril:Primeres línies de ferrocarril (Barcelona-Mataró; Madrid-Aranjuez). El ferrocarril es va fer amb una estructura radial. Va ser molt positiu, perquè va afavorir el trasllat de les persones i mercadaries.

*Llimem els barrots*

Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.

Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.

S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.

I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.

Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.

Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!

Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.

La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.

Existeix la llibertat?

L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.

Qui té la veritat?

La llibertat és com un ventall de colors.

No és cap tòpic.

Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.

Els amos tenien el color blanc, ben blanc.

Després seguiren els serfs i els senyors.

Més endavant, els mestres i els aprenents.

I finalment, arribaren els patrons i els obrers.

Ara la llibertat pren el color verd del diner.

De presons, n’hi ha una pila:

La presó capitalista.

La presó de l’armari.

La presó dictatorial.

La presó cultural.

No acabaríem mai.

Quedar-se sense llibertat no té misteri.

El seu foment troba un munt de dificultats:

repressions, prohibicions, insatisfaccions.

Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.

Anem llimant els barrots,

una mica cada dia.

La llibertat és un brot

que neix, creix i mor.

*Carolina Ibac i Verdaguer*

comentari: la llibertat ,és una de les coses que es inportant en aquesta vida el tenir sempre una mica de llibertat , és la cosa que fa més rabia i mal que et llebin, que a mi personalment en faria, seria un mon molt oscur i saria una locura el sentir-ta tant tencat a un mon tan gran. La llibertat tuthom la té , peró hi ha algunes personés la cual se la lleven per motius de haver fet coses dolentes, hi si que es gent que per mi personalment si sa la mareixen perquè elles ja li an llevat a una altra persona no només llevat la llibertat si no la vida que és mol més inportant.

Allibera’t, llibertat eterna

Les paraules no tenen lloc,
a l’ombra del record mort,
de vegades et tombo, junts,
de vegades la vida empresona,
i tant si ets home com dona,
què més ens dóna? Tot és mort:

És mort el barrot que empresona,
és morta la cel·la que ens mira,
endins la garjola de presó i escola,
doncs un pensament únic ens allunya,
de l’univers sense unitat i el cant,
masses papers ens fan com ens fan,
víctimes de l’engany del més gran.

Brota, allibera’t, llibertat eterna,
revela’t, musa dels somnis turqueses,
cap allà on la mar és destí d’estels,
cap allà, als anhels, de llibertat.

I no diguem mai que les somnis acaben,
quan tot just tot neix a la teva mirada,
feta de mi·lenis i mar, de llum i raser,
quan m’obres les portes, trenques barrots,
tant de bo un dia no hi hagi presos muts,
tant de bo un dia tots tinguem de tot, tot,
i doncs, no ens mereixem menys, tenim la clau.

*Daniel Ferrer i Esteban*