10 de maig del 2010



Jo vull
que l'amor, sigui especial
des de el principi fins al final.



Jo vull
que l'alegria de ser lliure,
em duri tot el que em quede per viure

4 de maig del 2010

*Tortura* Ni Arte Ni Cultura*




*tauromaquia:

La
tauromaquia (del idioma griego ταῦρος, toro, y μάχομαι, luchar) se refiere a todo lo relativo a la práctica de lidiar toros, tanto a pie como a caballo, y se remonta a la Edad de Bronce. Su expresión más moderna y elaborada es la corrida de toros, un espectáculo que nació en España en el siglo XII y que se practica también en Portugal, sur de Francia y en diversos países deHispanoamérica, como México, Colombia, Perú, Venezuela, Ecuador, Panamá y Bolivia. Es también espectáculo de exhibición en China, Filipinas, Estados Unidos y Cuba. Las corridas de toros han despertado vivas polémicas desde sus mismos comienzos entre partidarios y detractores.

*corridas de toros:

En la actualidad, la actividad más conocida de la tauromaquia es la corrida de toros. En consecuencia, con la consideración de cómo se lleve la responsabilidad de la lidia y muerte del toro (si el torero va a pie o a caballo), existen dos tipos de corridas de toros; de toreros a pie y de toreros a caballo (de rejones o rejoneadores).

Normalmente, una corrida se desarrolla en tres partes, llamadas tercios, en las cuales el toro es lidiado respectivamente por los picadores, «que, montando un caballo protegido por un peto, utilizan una vara con una puya para preparar al toro para el tercio de muleta»; los banderilleros, «quienes se encargan del auxilio al matador, bregan al toro y adornan al toro colocando pares de banderillas (generalmente son tres pares)»; y el último tercio, y el más importante, el de muerte, en el que el torero lidia al toro manejando la muleta y el «ayudado» (espada de madera o de aluminio), que sostiene con la mano derecha. El torero principalmente empieza a medir la distancia del toro, lo que se llama «terreno», para empezar a cuajar su faena, hasta empezar a meterle la cabeza en cada suerte o engaño; después coloca al burel con los cuartos delanteros parejos, para que se abra y no pinche en hueso; eso es para asegurar la estocada, y, si es correcta, a petición del presidente y el respetable, se cortan los trofeos.


comentario: Mi opinion sobre esto , es qué com bien dice la imagen que puse i com yo tambien creo no es ni arte ni cultura, desde siempre he estado encontra de esto , además lo que no me esplico es que como puede la gente disfruta viendo un hombre clavandole varillas ha un toro, llegando a matarlo, además se que antes de que el toro salga a la plaza le hacen sufrir haciendole miedo en una sala oscura haciendole ruidos i es por eso que el toro sale como un loco . Bien que hace el toro de defenderse con todo su derecho como hariamos todos. Yo pienso que si al menos se torease pero sin matarlo hi hacerlo sufrir seria otra cosa i no esto que hacen con ellos.

3 de maig del 2010

*Me cuesta tanto olvidarte - Mecano*




Mecano es un grup que sempre m'agradat molt les seves cançons , perquè tenen molt de sentiment i em sento bé quan les escolt, i una de les cançons que m'agraden més es aquesta.

Entre el cielo y el suelo hay algo

con tendencia a quedarse calvo

de tanto recordar

y ese algo que soy yo mismo

es un cuadro de bifrontismo

que sólo da una faz



la cara vista es un anuncio de signal

la cara oculta es la resulta

de mi idea genial de echarte

me cuesta tanto olvidarte

me cuenta tanto olvidarte

me cuesta tanto



olvidar quince mil encantos es

mucha sensatez

y no sé si seré sensato

lo que sé es que me cuesta un rato

hacer las cosas sin querer



y aunque fui yo quien decidió

que ya no más

y no me cansé se jurarte

me cuesta tanto olvidarte

me cuesta tanto olvidarte

me cuesta tanto...

27 d’abril del 2010

*Conceptes sobre la família*

El concepte de la típica família es el pare la mare i el fill/a, però el temps canvia i les persones també , i crec que una família pot ser com un vulgui fer-la, tan si la fa un home que vol tenir un fill , com una dona que vol tenir un fill per ella mateixa, també com si es una parella homosexual , trob que si un nin o una nina són feliços a un ambient de família ja està bé si ells ho estan, mentres que aquest nin o nina creixi a un ambient de amor i comprensió dóna igual qui el cria, totes les parelles tenen el dret de tenir una familia que ells volen.


2. Trob que tothom te el dret de tenir la família que vol tan sigui un home o una dona que estiguin sols, treguin endevant un infant, tant sigui una parella de homosexual que tengui un infant , mentres tingui amor i compresió ja es perfecta per ser feliç.

· Trob que no te perquè influir que tengui que ser més feliç amb una familia que sigui tradicional, mentres que amb la gent que està es sent comod i feliç ja està.

3. Pot ser que si influesqui del fet de que un sigui de pobla o de ciutat , pot ser que siguin una mica diferents ,no per les maneres de ser si no per els contums de vida
de cada un està acostumat.

4. No tenc cap ideal de familia crec que si estigues bé i em sentigues còmoda en el meu ambient per mi ja estaria bé , m'hagues donat igual que fos una mare o un pare sol o una parella de homosexuals mentres en donesin amor i felicitat i m'ha ajudesin crec que jo, ja seria feliç.

20 d’abril del 2010

*Refrans sobre la primavera*






A l'abril, no et llaves ni un fil

A la tardor, ni fred, ni calor

Al maig, cada dia un raig

Abril plujós, maig ventós

Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós

Abril que abrileja, primavera que fueteja

A l'abril cada gota val per mil

Abril tronat, bon any assegurat

Març ventós, abril plujós

Per l'abril, cada gota en val mil

Per la tardor, ni fred ni calor

19 d’abril del 2010

*El Vent*




Vent


Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.


*Miquel Bota Totxo*


Comentari: El vent la veritat es que molesta molt, no m'agrada gens els dies que fa vent, no sé perquè però és una sensació meva. Els dies aquests em posen molt nerviosa , però la brisa d'estiu no me molesta gens, s' agraeix, hehe.

16 d’abril del 2010

*Temps al Temps*


Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.

La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

*Carolina Ibac*

Comentari: Antigament les hores les tenien controlades només mirant el sol. Sabien, només mirant al cel, quan havia de ploure o, simplement, quan havia d'arribar el mal temps. Ara tot ho tenim controlat amb la tecnologia que s'han inventat. Tot està ben controlat.