25 de febrer del 2010

Tercera xerrada del curset " Pas de mals rotllos"


La xerrada d'ahir ens la va fer en Guillem,va ser sobre la violència, en concret va parlar sobre el "Bullying" que hi ha a les escoles. Ens va ensenyar un vídeo on apareixien un parell d'al·lots que feien Bullying a un altre jove de l'escola, però per poder adonar-se del que feia patir, ho va haver de somniar. El somni li va fer obrir els ulls, per poder veure les coses que feien sentir malament l'altre jove. Una d'aquestes coses era que se sentia culpable que els altres li pegassin. La xerrada va ser interessant encara que és un tema que tampoc em va venir molt de nou ja que és un tema actual del que se'n sol parlar molt. Però el vàrem poder xerrar amb més profunditat i ens va quedar tot més clar.

23 de febrer del 2010

*Segona xerrada de PAS*







En la segona xerrada sobre la nutrició va venir una nutricionista anomenada Maria Antònia i ens va explicar aspectes sobre l' alimentació. Un d'ells molt interessant és que les dietes que ofereixen en la publicitat, que diuen ser miraculoses, no serveixen per res.La menjada més important és la primera del matí, no es pot deixar de banda.Una xerrada que et fa pensar que és veritat que les dietes no són una cosa sense importància, però tanmateix la gent fa el que vol.

22 de febrer del 2010

*Què és la poesia?






Poemes

(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments
els que mouen la tinta,
bé siga per amor, pàtria o fe,
sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi
per qui no tem conèixer-se.


Comentari:Un poema que parla sobre què és la poesìa. Diu que, a vegades, un es creu que no els sortirà quan en vulgui escriure una, però quan es tenen sentiments o s'estima una persona,sol anar bé per a la inspiració, sempre ja et sols inspirar més, perquè és com si ja no et fes tanta vergonya dir-ho perquè ho sents sincerament.


18 de febrer del 2010

*Tot arriba*



Tot és fosc.

Tot és costa amunt.

Tot costa un munt.

Tot és fos.

Tot va ben tort.

Tot és quasi mort.

Tot esdevé poc.

Tot va sense sort.

Tot i així, sempre hi ha esperança.

El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.

Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.

Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.

La foscor ens envolta de vegades.

Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.

Sobreviure és la nostra fita establerta.

I sempre se’ns encén la bombeta,

quan pensem que no hi ha solució,

apareix una drecera,

apareix una nova raó.

No desesperem,

Pensem, pensem,

Rumiem, rumiem,

Ideem, ideem,

Innovem, innovem,

Imaginem, imaginem,

Hi arribarem!

Sens dubte,

serem el què volem ser!

Mentre podem somniar

L’esperança serà ben viva

Un món millor és possible

Només cal anar tots de la mà.

Espera sempre,

Esperança meva,

Esperança teva.


*Carolina Ibac i Verdaguer *


Comentari: Un poema sobra la esperança, poema que m'ha agradat molt , sobra tot per el joc que fa em les paraules. Sempre tenim que tenir una mica de esperança hi no rendir-nos , perquè com bé diu el poeme el princìpí sempre es veu fosc, però el final vulguis ho no sempre troberas la llum ,la solució dels problemes.


17 de febrer del 2010

**Mónica Naranjo**


Mónica Naranjo nació en la localidad catalana de Figueres, el 23 de mayo de 1974, hija de padres andaluces que, a pesar de sus dificultades económicas, lograron inscribir a su hija en una escuela de música al descubrir el potencial que dejaba sentir su voz.

Con catorce y quince años se dedica a perfeccionar su voz y, paralelamente, graba cintas con sus temas favoritos, que envía a las casas discográficas.

Una de esas cintas llega a manos del productor Cristóbal Sansano, quien se entusiasma con la voz de la joven Mónica Naranjo. juntos se ponen a trabajar para lograr una oportunidad de una discográfica. Esa oportunidad llega en 1994, cuando la Sony Music la presenta como su nueva estrella del pop español.

El primer álbum grabado por Mónica lleva por título 'Mónica Naranjo'. Los resultados en España son bastante discretos, pero consigue un tremendo éxito en Latinoamérica, donde vende más de un millón de copias, un resultado muy bueno para una artista novata.

En 1997 publica su segundo disco, 'Palabra de mujer', con el que por fin logra triunfar en su país y que le vale para ganar el premio a la artista revelación de los Premios Award de la música.

En el 2000 Mónica Naranjo publica 'Minage', con el que consiguió ser número uno en España durante cuatro semanas consecutivas, y en el que se incluye su tema quizás más conocido, 'Sobreviviré'.

A finales del 2001 sale a la luz un nuevo trabajo de Mónica Naranjo, que lleva por título 'Chicas Malas'.

En 2008, tras varios años sin publicar ningún trabajo, aparece el álbum titulado "Tarántula". Tarántula es el fruto de tres años de trabajo, con las canciones viajando a través de Internet de Barcelona a Glasgow en una intensa labor de preproducción. El álbum se ha grabado en estas dos ciudades y en Londres, en estudios familiares, buscando las esencias y no las apariencias. Sin prisas, sin presiones, en un camino hacia la libertad de expresión personal para sacar todo lo nuevo que Mónica tenía por decir. "Tarántula" no es álbum fácil, que entre a la primera. Es un mundo de sonidos, melodías, arreglos, timbres nuevos y mezcla de estilos, en los que hay que adentrarse sin miedo.


*ENQUESTA SOBRE LES DROGUES LEGALS*


1. Per què creus que, tant el tabac com l'alcohol, són drogues acceptades legalment? Perquè són drogues que cadascuna es té que controlar i cuidar d'ell


2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?
1· No crec que sigui un mal exemple perque cada un fa el que vol i tampoc lis dire que no fumin si ells volen, si que lis diria per deixar-ho perque es perjudicant.
2· Si que et perjudica si estas el rededor d'ells , es casi com si fumasis tu.


3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?
És clar que si estan en mateix entorn que una persona fumadora


4. Escriu els efectes secundaris del tabac.
  • Càncer de pulmó
  • Càncer de llengua
  • Taquicardies
  • I de més problmes respiratòries.
  • Etc...

5. Per què l'alcohol és considerat un enemic públic?
Perquè perjudica greument que una persona begui faci mal a altres persones.

16 de febrer del 2010

Primera xerrada del programa *Pas de mals rotllos*


Ahir dia 16 vàrem començar el programa Pas de mals rotllos. Va venir el coordinador del curs, Sergi Pallerols i ens va fer una xerrada que introduïa, de manera general, els diferents aspectes d'una persona. Ens deia que hem d'anar mirant, pas per pas, tot el que ens envolta,tant psicològicament, interiorment com socialment; Si anam mirant aquests aspectes, podem conèixer més una persona i entendre-la millor. La classe d'ahir va ser interesant, a mi personalment, em va fer pensar coses que no m'havia aturat mai a pensar.

9 de febrer del 2010

El racisme


Per a mi el racisme és quan les persones es fixen amb les religions i amb el color de pell, o amb qualsevol diferència que hi ha en cada persona.

Això és el racisme, perquè són diferents de la manera de ser, sobretot per les religions de cada raça o pel color de pell. Per exemple, antigament els blancs tenien als negres com esclaus només pel seu color de pell, per ser diferents hi es creien els "amos" només pel fet de ser blancs.


Actualment, encara sol haver-hi molt de racisme, però hi ha moltes de persones que tanquen els ulls i es tapen les orelles, no fent cas a les altres persones sense ajudar-les.