Tot és fosc.
Tot és costa amunt.
Tot costa un munt.
Tot és fos.
Tot va ben tort.
Tot és quasi mort.
Tot esdevé poc.
Tot va sense sort.
Tot i així, sempre hi ha esperança.
El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.
Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.
Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.
La foscor ens envolta de vegades.
Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.
Sobreviure és la nostra fita establerta.
I sempre se’ns encén la bombeta,
quan pensem que no hi ha solució,
apareix una drecera,
apareix una nova raó.
No desesperem,
Pensem, pensem,
Rumiem, rumiem,
Ideem, ideem,
Innovem, innovem,
Imaginem, imaginem,
Hi arribarem!
Sens dubte,
serem el què volem ser!
Mentre podem somniar
L’esperança serà ben viva
Un món millor és possible
Només cal anar tots de la mà.
Espera sempre,
Esperança meva,
Esperança teva.
*Carolina Ibac i Verdaguer *
Comentari: Un poema sobra la esperança, poema que m'ha agradat molt , sobra tot per el joc que fa em les paraules. Sempre tenim que tenir una mica de esperança hi no rendir-nos , perquè com bé diu el poeme el princìpí sempre es veu fosc, però el final vulguis ho no sempre troberas la llum ,la solució dels problemes.
Tere, quina sorpresa tan agradable m'he trobat quan he vist la teva darrera entrada, significa molt per a mi, com a professora vostra, que faceu entrades d'aquest tipus per pròpia iniciativa! Has fet un molt bon comentari del poema, m'alegra que t'hagi agradat, i ja ho saps, quan estiguis desesperançada, sempre et quedarà rellegir-lo i agafar forces! La cançó de Mónica Naranjo és una passada, espectacular...
ResponEliminaAbans t'he escrit, sense voler, des del perfil del meu marit. Això és el que té compartir ordinador, ehhehe.
ResponEliminammm, tere que sapisgues que cap d descubri com posar comentaris, jajajaja, a per cert que es poema aquest que me va grada molt, te tota sa rao, a moneetaa, fes bondaa eeee, jajaja, mos veim, bsssss
ResponEliminaTere, primer de tot gràcies per penjar el Tot arriba al teu bloc. És per a mi tot un honor, de cor. A més, amb la cançó de la Mònica Naranjo de fons, el poema pren més força, atès que la genialitat i la veu tan poderosa d'aquesta cantant transmet la força que cerca l'esperança, l'esperit de lluita, les ganes per sobreviure sigui com sigui. Gràcies Tere!!!
ResponElimina