27 d’abril del 2010
*Conceptes sobre la família*
2. Trob que tothom te el dret de tenir la família que vol tan sigui un home o una dona que estiguin sols, treguin endevant un infant, tant sigui una parella de homosexual que tengui un infant , mentres tingui amor i compresió ja es perfecta per ser feliç.
· Trob que no te perquè influir que tengui que ser més feliç amb una familia que sigui tradicional, mentres que amb la gent que està es sent comod i feliç ja està.
3. Pot ser que si influesqui del fet de que un sigui de pobla o de ciutat , pot ser que siguin una mica diferents ,no per les maneres de ser si no per els contums de vida de cada un està acostumat.
4. No tenc cap ideal de familia crec que si estigues bé i em sentigues còmoda en el meu ambient per mi ja estaria bé , m'hagues donat igual que fos una mare o un pare sol o una parella de homosexuals mentres en donesin amor i felicitat i m'ha ajudesin crec que jo, ja seria feliç.
20 d’abril del 2010
*Refrans sobre la primavera*
A la tardor, ni fred, ni calor
Al maig, cada dia un raig
Abril plujós, maig ventós
Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós
Abril que abrileja, primavera que fueteja
A l'abril cada gota val per mil
Abril tronat, bon any assegurat
Març ventós, abril plujós
Per l'abril, cada gota en val mil
Per la tardor, ni fred ni calor
19 d’abril del 2010
*El Vent*
Vent
Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.
I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.
*Miquel Bota Totxo*
Comentari: El vent la veritat es que molesta molt, no m'agrada gens els dies que fa vent, no sé perquè però és una sensació meva. Els dies aquests em posen molt nerviosa , però la brisa d'estiu no me molesta gens, s' agraeix, hehe.
16 d’abril del 2010
*Temps al Temps*
Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.
I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.
Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.
Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.
I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.
Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.
El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.
*Carolina Ibac*
Comentari: Antigament les hores les tenien controlades només mirant el sol. Sabien, només mirant al cel, quan havia de ploure o, simplement, quan havia d'arribar el mal temps. Ara tot ho tenim controlat amb la tecnologia que s'han inventat. Tot està ben controlat.
15 d’abril del 2010
Cançó del cavaller Sant Jordi
Un dia, per caprici, es volia menjar la princesa, però va aparèixer un príncep amb un cavall blanc, que la va salvar i va matar el drac amb la seva llança, i de la sang va créixer una rosa.
D'aquí ve la llegenda i el costum català que el dia de Sant Jordi es regali una rosa.
Cançó del cavaller Sant Jordi
Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.
*Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut*
Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall. Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara.
El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa. -A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; roses enceses que esclaten talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.
*Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut*
14 d’abril del 2010
**La historia de la luciernaga y la serpiente**
Cuenta la leyenda, que una vez, una serpiente empezó a perseguir a una Luciérnaga; ésta huía rápido y con miedo de la feroz depredadora, pero la serpiente no pensaba desistir. Huyó un día y ella no desistía, dos días y nada. En el tercer día, ya sin fuerzas, la Luciérnaga paró y dijo a la serpiente: - Puedo hacerte tres preguntas? - No acostumbro dar éste precedente a nadie pero como te voy a devorar, puedes preguntar. - ¿Pertenezco a tu cadena alimenticia? - No. - ¿Yo te hice algún mal? - No. - Entonces, ¿Porque quieres acabar conmigo? - Porque no soporto verte brillar.
Piensa en esto:
Muchas veces nos hemos visto envueltos en situaciones donde nos preguntamos: ¿Por qué me pasa esto si yo no hice nada malo? La respuesta es sencilla, porque no soportan verte brillar. La envidia, es el peor sentimiento que podemos tener. Envidiar a otras personas, sus logros, es en definitiva envidiar, ver a otros brillar.
Cuando esto nos pase, NO DEJEMOS DE BRILLAR, no dejemos de seguir siendo nosotros, de seguir haciendo lo mejor que sepamos hacer. De todas maneras, aunque nos hieran, no podrán tocarnos, porque nuestra luz seguirá intacta, nuestra esencia permanecerá, pase lo que pase!!
13 d’abril del 2010
*Mitjà de comunicació*
A mi el mitjà de comunicació que m'agrada més és internet. Més que res perquè tenc amics a fora i així em puc comunicar amb ells gairebé cada dia, d'aquesta manera pareix que parl amb ells personament, encara que, evidentment, no es pot comparar amb el fet de tenir-los al costat. Quan més parl amb ells, més em costa desconnectar l'ordinador, hehe.
També em va molt bé per cercar i trobar informació que em demanen a classe o que necessit obtenir i això va molt bé. Gràcies a n'aquest mitjà de comunicació puc estar en contacte directe amb les meves amistats, però no té res a veure amb si els pogués tenir al costat, s'enyoren molt. Per això internet és el mitjà de comunicació que més m'agrada.
*Silenci*
És moment de connectar amb les lletres.
És temps de llegir una estoneta.
És hora d’endinsar-se en una història.
La lectura ens duu un munt de cabòries.
Sóc jo i un llibre.
Llegir em fa sentir lliure.
Mengem-nos tot coneixement.
Estimulem la nostra ment.
La nostra imaginació s’estén.
Lluitem contra l’avorriment.
Els pensaments aliens ens omplen.
Els savis fan surf sobre les ones.
Acceptem paraules generoses.
Els nostres cors s’estoven.
Escoltem la paraula feta expressió.
La lectura ens ajuda a comprendre el món.
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.
de l’IES Damià Huguet,
que avui les seves portes,
per primer cop, ens obre.
posem-hi el primer peu!