Aquí tenim un poema de Sant Jordi. Tracta sobre un drac que va aparèixer al poble i volia menjar, i es va menjar totes les ovelles dels pagesos.
Un dia, per caprici, es volia menjar la princesa, però va aparèixer un príncep amb un cavall blanc, que la va salvar i va matar el drac amb la seva llança, i de la sang va créixer una rosa.
D'aquí ve la llegenda i el costum català que el dia de Sant Jordi es regali una rosa.
Un dia, per caprici, es volia menjar la princesa, però va aparèixer un príncep amb un cavall blanc, que la va salvar i va matar el drac amb la seva llança, i de la sang va créixer una rosa.
D'aquí ve la llegenda i el costum català que el dia de Sant Jordi es regali una rosa.
Cançó del cavaller Sant Jordi
Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.
*Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut*
*prosa*
Damunt el cel veig un drac brodat de foc, un drac que guarda una jove en estrany lloc. Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. La jove porta un vestit color de nard; sobre la tela, pintades, tres flors de card. A la punta dels cabells llenques de lluna resplendeixen dins la nit una per una.
Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall. Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara.
El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa. -A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; roses enceses que esclaten talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.
*Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut*
Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall. Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara.
El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa. -A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; roses enceses que esclaten talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.
*Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pusetes