*Joan Miró*

*Joan Miró*

Pintor español, Miró nació el 20 de abril de 1893 en Barcelona, estudió en la Escuela de Bellas Artes y en la Academia Galí. Sus obras recogen motivos extraídos del reino de la memoria y el subconsciente con gran fantasía e imaginación, y que se hallan entre las más originales del siglo XX.

Su obra anterior a 1920 muestra una amplia gama de influencias, entre las que se cuentan los brillantes colores de los fauvistas, las formas fragmentadas del cubismo y las bidimensionales de los frescos románicos catalanes. En 1920 se trasladó a París, encontrándose con Pablo Picasso, donde, bajo la influencia de los poetas y escritores surrealistas, fue madurando su estilo. Miró arranca de la memoria, de la fantasía y de lo irracional para crear obras que son transposiciones visuales de la poesía surrealista. Estas visiones oníricas, como El campesino catalán de la guitarra, El carnaval del arlequín (1925) o Interior holandés (1928), a menudo comportan una visión humorística o fantástica, conteniendo imágenes distorsionadas de animales jugando, formas orgánicas retorcidas o extrañas construcciones geométricas. Las composiciones de estas obras se organizan sobre neutros fondos planos y están pintadas con una gama limitada de colores brillantes, especialmente azul, rojo, amarillo, verde y negro. En ellas se disponen sobre el lienzo, como de modo arbitrario, siluetas de amebas amorfas alternando con líneas bastante acentuadas, puntos, rizos o plumas.

Posteriormente, Miró produjo obras más etéreas en las que las formas y figuras orgánicas se reducen a puntos, líneas y explosiones de colorido abstractos. Volvió a España en 1940. Miró también experimentó con otros medios artísticos, como grabados y litografías, a los que se dedicó en la década de 1950. También realizó acuarelas, pasteles, collages, pintura sobre cobre, escultura, escenografías teatrales y cartones para tapices. Sin embargo, las creaciones que han tenido una mayor trascendencia, junto con su obra pictórica, son sus esculturas cerámicas, entre las que destacan los grandes murales cerámicos La pared de la Luna y La pared del Sol (1957-1959) para el edificio de la UNESCO en París y el mural del Palacio de Congresos y Exposiciones de Madrid. En la actualidad su producción puede contemplarse en la Fundació Joan Miró en Barcelona y en los principales museos de arte contemporáneo de todo el mundo.

comentario: Joan Miró es un des pintor meus preferits per els seus colors tan vius que fa servir, en trensmiteixen alegria també m'agra el fet de posarma el devanti imaginar el que volen trensmitir hi el que realment és , devegades tenen molts de sentits, també es segon la persona trop jo , cada un posa la seva imaginació,però relament el que volen dir ell ho sap , son una mica dificils la varitat de dir realment el que veus pero tots en tenen un com totes les pintures , totes es pinten per una causa i diu molt sobra lestat danim de la persona que el pinta, i els colors que fa utilitzar hasta també es pot ariba es sabra la personalitat i psicologia de cada persona.

algunes de les seves obres:

Un d'els cuadres que m'ha agraden més :

*Fiesta en el mar*

*Fiesta en el mar*

Suenan caracolas

flautas de coral.

Tocan lo tambores,

pulpo y calamar.

Baila que te baila

en suave compás

hay una estrellita

que brilla en el mar.

Mueve su ancha enagua

de blanco cancán

y a todos convida

con ella a bailar.

Se fugó del cielo

en noche de San Juan

sin que se enterará

don Sol, su papá.

Pues, cuando se entere,

¡ya ustedes verán!

que en la madrugada

la vendrá a buscar.


(Andrés Díaz Marrero)

Comentari: Un poema molt alegre , sobre la vida del fons del mar , també es refereix a les festes de Sant Joan. Que solen ser molt alegres i se sol
ballar i cantar al voltant de les fogueres.

*Un tastet dels poemes de Rosa Leveroni*

Quina nit més clara, amor!

Podem fer pesca d'estrelles

que ens deixaran a les mans

lluïssor d'escates verdes.

Quina nit més bella, amor!

Amb perfum de lluna tendra,

navegarem pel perfum

que tindrà regust de menta.

*

He fet volar l'estel,

ben alt, del meu anhel,

i no l'has vist. *

S'encanten uns núvols fins

en el repòs del migdia.

Tremola el vol de coloms

damunt la mar adormida.

Ve de lluny una cançó

que s'atura, enyoradissa.

Sospira suau el vent

besant una vela pia...

És el teu encís tan bell

en aquesta pau marina,

Primavera.... Quin enyor

d'aquell amor que tenia!...

*

Si em prenies un sospir

un altre te'n seguiria;

després vindria el tercer,

després ja em descomptaria...

No vull mai més que el dolor

pugui fer-me companyia.

Si em prenies un sospir

potser ja t'estimaria!...


*Rosa Leveroni*

Comentari: aquest poema es molt romàntic, d'un amor perdut, però encare es sent estima. Però no es vol patir el dolor que és va patir el passat.

*La fada dels pecupins*

Fada de les illes.
Una ànima salada.
Les engrunes de mar
mullen la seva cara, càlida.

És un somni d’il•lusions trobades
entre les ànimes joves nates
Que guia i motiva, constant.
Que viu i inspira, estimant.

Plena de llum mallorquina.
Plena de tendresa divina.
Omple els cors bategants
Generositat gegant.

A la nit,
una espurna,
de foc intens,
de les llunes,
il•lumina viva
els paratges
-de les viles-
Sense fer més,
que un riure
a cada racó,
a cada petó,
a cada anada,
a cada tornada,
-a trenc d’alba-
a cada matí,
a cada vesprada.
És ella, tot sent
una ànima blanca,
una bella farola
que no és sola.
Si més no, broda
aquell mocador
que començà
una tardor.
I tot just ara,
l’acaba…
amb l’estiu
endavant,
expectant,
de noves…
noves.

Les fades existeixen,
Tu n’ets la prova

*Carolina Ibac*

Comentari: Un poema molt bonic dedicat a la nostra tutora una persona molt aguda i simpàtica i sobra tot divertida hehe en general una bona tutora .

*Opinió sobre un parell de qüestions sobre la poesia*

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu?

Potser sí que ens influeixi, però tampoc se li dóna la importància que hauria de tenir. Quan comences a llegir poemes li agafes el gustet i t'interesses més per ella. Influeix a l'hora d'escriure, ja que t'ajuda a escriure millor.


2.2. Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

Si partim de la base que costa menys demostrar la sensibilitat quan s'escriu poesia, perquè l'escrius des dels teus sentiments, es pot dir que té una gran importància per a l'educació de la sensibilitat.

2.3. Caldria donar-li més importància als instituts?

Trob que sí que se li hauria de donar molta més importància als instituts. Partint des de la base d'intentar crear la motivació necessària perquè agradi molt més.

2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?

Ajuda a entendre molt millor els escrits, a saber escriure i a explicar-te millor amb poques paraules, i a expressar molt millor els teus sentiments.

*Amor en la biblioteca*

*Poema*

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetirse

es sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mar

en un vaixell de paper.

Comentari: Aquest poema m'ha agradat pel que explica i perquè pareix un conte. és tracta de una pricesa que estava cansada i trista de la mateixa història, que sempre es repatia que ningu la llegia.

*Amor en la biblioteca*

*Prosa*

Conten que conten que hi haviauna vegada una princesaque vivia en un estantd’una vella biblioteca.Sa casa era un conte de fades,que quasi ningú no llegia,estava entre un diccionarii un llibre de poesia.Solament alguns xiquetsn’acariciaven les pàginesi visitaven de vegadesel seu palau de paraules.Des de la torre més alta,sospirava la princesa.Llàgrimes de tinta negralletrejaven la seua tristesa.És que ella estava avorridade viure la mateixa històriaque de tant repetirsees sabia de memòria:una bruixa l’encisavaper envejar la seua bellesai el príncep la salvavaper a casar-se amb ella.Conten que conten que un dia,just a l’últim estantalgú trobà un altre llibreque no havia vist abans.En obrir-lo amb suavitatde les seues fulles groguenquesva eixir un capità pirataque estava en aquesta novel·la.Aguaitada entre les pàginesla princesa el mirava.Ell dibuixà un somriuretan sols per saludar-la.I taral·lejà la cançóque el mar li canta a la llunai li regalà un collarfet d’algues i d’escuma.Assegut sobre un renglóel pirata, cada nit,l’esperava en un cantódel capítol catorze.I la princesa muntavauna escala de síl·labesper trobar-se el pirataen l’última represa.Així es quedaven tot plegatsfins que traspuntava el sol,escoltant el murmuri tebidel mar, en un caragol.Conten que conten que al maigels dos se n’anaren un diai deixaren en els seus llibresmoltes pàgines buides.Els personatges del llibreofesos protestaven“Les princeses dels contesno se’n van amb els pirates”.Però ells ja estaven lluny,molt lluny, en alta mari escrivien una altra històriaconjugant el verb estimar.El pirata i la princesaaferrada al seu braç d’acernaveguen per set maren un vaixell de paper.

*Chinchilla*

Chinchilla


Es un género de mamíferos roedores de la familia Chinchillidae conocidos coloquialmente como chinchillas. Es endémico de la mitad sur de los Andes. El género Chinchilla agrupa dos especies salvajes y una variedad doméstica, creada por el cruce de las salvajes, aparte de la variedad doméstica, todas las chinchillas están amenazadas de extinción. Las chinchillas son muy apreciadas en peletería y han sido cazadas en gran cantidad, lo que las ha llevado a su escasez.

Especies salvajes y variedades domésticas

Chinchilla brevicaudata

chinchilla de cola corta.

La chinchilla verdadera (Chinchilla chinchilla, antes Ch inchilla brevicaudata)también llamada chinchilla boliviana, peruana, del altiplano, colicorta o real, es una especie de roedor de la familia Chinchillidae

Chichilla lanigera

chinchilla de cola larga

La chinchilla de cola larga (Chinchilla lanigera), también conocida como chinchilla chilena, costera o menor, es unaespecie de roedor de la familia Chinchillidae. Es una de las dos especies del género Chinchilla.

Características y alimentación

Beben algua del racio y comen alimentos variados que cogen con sus patas anteriores prensiles. Su dieta es esencialmente vegetariana (hierba, cactus, fruta) Las chinchillas se comen cualquier vegetal comestible, pero a veces también pueden consumir insectos.

Reproducción

Las chinchillas viven alrededor de diez años en libertad y en cautividad alcanzan hasta veinticinco años de edad. La de más edad conocida tenía veintiséis años en el 2008 . Las chinchillas se reproducen lentamente en comparación con otros roedores.

• La madurez sexual se alcanza a la edad de ocho meses.
• La gestación dura un mínimo de ciento once días.
• Las crías nacen con pelo y con los ojos abiertos y con dientes útiles, siendo capaces a las pocas horas de correr y saltar a la vez que ya son hábiles para tomar comida sólida.
• La lactancia de las crías tiene que ser de un mínimo de dos meses, aunque empezarán a probar alimento sólido a los pocos días de nacer, necesitando aun así la leche materna
• Las hembras tienen una media de dos camadas por año, generalmente con dos crías en cada una.
• No es aconsejable que tengan más de dos camadas al año ya que la larga gestación y lactancia, les produce un gran desgaste.

Cometario: He decidido hablar de este animal, la chinchilla, porque es muy particular. Es un animal muy bueno, no suele morder y por esto dicen que es ideal para que lo tengan los niños. Además, son muy cariñosos, les gusta mucho que jueguen con ellos, aunque son muy tranquilos. Les cuesta coger confianza, al principio, pero luego ya está. Tienen su propio horario para comer, para dormir y para pasear.

*Descripció del paisatje*

Avui dia 1 de Juny, en fet una desccripció del paisatge que tenim devant la biblioteca , ens en nat a fora i en fet la desccripció, es veuen molts abrers treuen les fulles tots estàn molts verds,també es pot veura unes gaviotes que estàn pel pati fent voltes van i venen,és veu que les plates que avien sembrat ja no i son les an tellades i de elles an fet les bales de palla, també es poden veura les cases que estan a la part del derrera del camp i les muntanyes de molt més lluny es poden veura,és un dia de molt de sol es nota que ja arriba l'estiu el camp te molt de color viu .

* Gloria Fuertes*

Gloria Fuertes

Gloria nació en Lavapiés, en la época un modesto barrio del Madrid antiguo. Su madre era costurera y sirvienta; su padre, bedel. Poco se sabe de su vida familiar, a lo que ha contribuido que la escritora siempre guardara celosamente su intimidad.

Asistió al Instituto de Educación Profesional de la Mujer, pero sus aficiones eran muy diferentes a las propias de las mujeres de su época. Su interés por las letras comenzó a la temprana edad de cinco años, cuando ya escribía y dibujaba sus propios cuentos. Empezó a escribir versos a los catorce años, a25.36 los quince los leía en Radio España de Madrid y a los diecisiete dio forma a su primer libro de poemas, Isla ignorada, que sería publicado en 1950.

Entre 1940 y 1953 comenzó a colaborar en revistas infantiles, Pelayos, Chicos, chicas y chiquitito, Maravillas y el suplemento infantil del diario Arriba, para el que publicó las historietas de Coletas y Pelines, una niña de nueve años y un niño de seis respectivamente, que alcanzaron una gran popularidad entre los lectores infantiles.

Fallece el 27 de noviembre de 1998, víctima de un cáncer de pulmón, en Madrid

Algunas de sus obras

Literatura infantil

• Canciones para niños (1952)
• Villancicos (1956)
• Cangura para todo (1968). Mención de honor en el Premio Hans Christian Andersen de literatura infantil.
• Don Pato y Don Pito (1970)
• Aurora, Brígida y Carlos (1970)
• La pájara pinta (1972)
• El camello cojito (1978)
• El hada acaramelada (1973)
• La gata chundarata y otros cuentos (1974)
• El dragón tragón (1978)
• La momia tiene catarro (1978)
• El libro loco. De todo un poco (1981)
• El perro que no sabía ladrar (1982)
• El abecedario de don Hilario (1983)
• Trabalenguas para que se trabe tu lengua (1988)

Literatura para adultos

• Isla ignorada (1950)
• Antología y poemas del suburbio (1954)
• Aconsejo beber hilo (1954)
• Todo asusta Caracas (1958). Primera mención del Concurso Internacional de Poesía Lírica Hispana
• Que estás en la tierra (1962)
• Ni tiro, ni veneno, ni navaja (1965). Premio Guipúzcoa
• Poeta de guardia (1968)
• Cómo atar los bigotes al tigre (1969). Accésit premio Vizcaya
• Antología poética (1950-1969)
• Sola en la sala (1973)
• Cuando amas aprendes geografía (1973)
• Obras incompletas (1980)
• Historia de Gloria: (amor, humor y desamor) (1983)
• Mujer de verso en pecho (1983)
• Pecábamos como ángeles (1997)
• Glorierías (1999)
• Es difícil ser feliz una tarde (2005)
• El Rastro (2006)
• Se beben la luz (2008)

*El reflejo de la letra*

El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)

Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.

Comentari: El que transmet aquest poema és que el poeta escriu enfadat, mirant el passat, records que vol treure en silenci i, al mateix temps, com si cridàs de tristesa o ràbia. Treu tot el que sent , ficant-se intensament en el seu escrit, necessita ser escoltat.

*Timiditat*

(Poema dedicat a la Monika Frývaldová)

La deessa del tim
no és més que la timidesa,
el fugir del centre d’atenció,
el veure el món des de la perifèria.
Les vergonyes són senyores
que s’amaguen sota l’estora
atès què guarden amb molt de caliu
tot allò que es mou per dins, ben viu.
Sóc silenciosa i sibil•lina,
enigmàtica i quasi divina,
regalant sons d’ocarina,
a cada mim, a cada vida.
La meva veu s’escolta per dins.
Millora amb el temps,
com els bons vins.
Breu i temorosa,
al començament.
Clara i amb força,
sempre transparent.
I esclata, amb les rialles,
quan són moltes, les passes.
A treure d’alba.
és quan reneixo,
ja innata.
I és quan em mostro,
amb una besada.
I un camí, en el bosc,
et duu cap a mi.
I de nit,
Arribes a les palpentes
i amb mi, ensopegues.
Els meus ulls són les teves mans.
Et guio per poder arribar.
Allà, on t’espero
Allà, on et trobo a faltar.
Tinc reserves.
Totes teves.
Són elles
Qui t’esperen.

La timiditat és només una prova
per a que traspassis les esferes
I facis un màgic descobriment:
-la meva ànima i ment-

*Carolina Ibac*

Comentari: Na Monika sí que és una mica tímida Moniiiii, és la veritat, encara que fora de classe no ho és tant.

*Lady Gaga*

Lady Gaga

Lady Gaga va neixer a Noeva york, Estados Unidos el 28 de març el 1986, el seu nom verder és Stefani Joanne Angelina Germanotta, és una cantat ,compositora, i ballarina i teclista estadounidense , va trebellar com a compositora per artistes consegrats com Akon .Durant aquest perioda va comensar a introduir la veu musical per locasl de Nueva York, despres per la seva veu en Akon li va dir que si es volia incoporar a la seva discografica Kon live Distribution , en la cual va comensar a preperar el seu albun debut.

El seu albun debut va ser llesant el mercat el dia 19 d'agost de 2008, ademés de rebre critiques positives, però el seu albun va tindre bona recepció. Va ser numero 1 a Canada, Reino Unido,Irlanda,Alemania.El seu albu va generar varis numeros 1 internacionals. Els dos primers Just Dance, Poker Face, aquets dics varen ser numero 1 en els paisos Reino Unido,Irlanda,Alemania.

Lady gaga va fer la seva primera gira el 2009 la va nomanar The fema Ball tour, el derer trimestre del 2009 va fer la seva segona gira mundial The monster ball Tour.
Gaga sa vist influenciada en la moda i ha estat apreciada per la seva manera de vestir un estil tan provocador.

Musicalment s'ha inspirat en l'estil glam els rokers com Just Dance,
i com cantants del pop com Michael Jackson y Madona. desde la fexe a venut 15 millons de albuns. Entre els hits es troba Just Dance,LoveGame, Paparazzi,Bad Romance, Telephone.

Inafancia i aducació

Stefani Joanne Angelina Germanotta va neixer a Yonkers,(Nuva York) filla de Joseph y Cynthia Germannota , el seu para Joseph es un empresari de internet, i la seva mare treballa com asistent de telecomunicació,Gaga es decendente como italioamericana per part del seu pare, hi per la part del seva mare francocanadiense,francesa, alemana i inglesa.

Aprenet a tocar el piano en 4 anys , Lady Gaga va fer la seva primera balada amb el piano els 13 anys i va comensar a practicar per les nits a micros abiertos els 14anys.

Lady Gaga va abandonar la escola perquè deia que els mestres molts injustos am ella , daie que ella quan era petita pesava molt més que ara i els mestres no la deixaven dur falta i vestits per el fet d'aixo , cosa que a les altres que estaven molt més primes que que tania el físic més bonic si lis deixa-va , els profesors lis deia que elles es veien diferent , i normal ella es va cansar i va dir es injust i va sortir de l'escola.

*Dites populars i refranys del sol*

*Dites populars i refranys del sol*

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria*Quan fa sol la veritat és que els dies són molt més alegres*
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga *del sol que fa els pastors de la feina que fan els fa suar*
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum* Sí que s'estavia llum sí, el la llum que dóna el sol ja basta*
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut *amb el sol que fa per l'estiu tot s'eixuga més aviat, res està banyat*
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son* si és el que jo entenc , que pel juny fa molt de sol i com que són vacances, hi ha son hahaha*
Pel juliol, pobres dels que estan al sol* el sol que sol fer per juliol és molt pesat de la calor que fa*
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol* per l'octubre ja es nota la fresqueta , si no et vols custipar ves cap el sol*
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol* el caragol sempre surt després d'haver plogut, amb el sol.*
Quan surt el sol, surt per a tothom* el sol el gaudeix tothom a qui és a qui no li agrada veurel i que en fasi*
Qui té sol, que més vol? *el sol es una de les coses que cuant et xeques és el que prime mires si en fa o no *
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

*Perfecció somniada*

(Poema dedicat a en Mauricio Costa)

Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.

Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.

I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.

Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.

He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.

∞ ∞ ∞

i n f i N I T a
i
e t e r n a

∞ ∞ ∞

Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.

El silenci del meu cor us escolta,
bategant.

*Carolina ibac*

*Mirada bruna aturada*

(Poema dedicat a la Míriam)

Mirada bruna aturada,
que guaita les onades.
Des de la distància,
contempla amb ànsia.

Es despulla de la superfície.
S’endinsa en la mar blava,
amb valentia, sense recança,
amb alegria i entusiasme.

Neda, sense por.
Riu, entre braça i braça.
-és un món-
Balla, a cada ventada.

La tempesta arriba
I amb ella, la ira.
Sonen els trons
i les malediccions.

Els onatges s’esveren.
El vent bufa ben fort.
El cel no espera.
La llum se’n fot.

Moments espontanis
que empolsinen vigor
no hi ha qui la calli
quan té la raó.

És ella, de mena.
És ella, ben tendra.
És ella, sempre.
És ella, eterna.

*carolina ibac*

comentari:Un poema molt bonic diu realment com es na miriam.

*És el teu torn*

s

(Poema dedicat a en Jaume Oliver Vidal)

Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.

Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.

És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.

La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:

Extro___vertit
Di___vertit

Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.

Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.

És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.

El teu torn… també és nostre.

*A coll i ment*

(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)

S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.

Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.

No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.

La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.

El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:

[A.. COLL... I... MENT]

Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-

Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.

*Carolina ibac*

Comentari: És molt curiós com, sense conèixer-nos en persona, ens descriu tan bé. Són impressionants els poemes que fa. Jo li demanaria el secret de com ho aconsegueix. Na Lupe ha quedat molt ben reflectida. És magnífic, de veritat, m'encanta .

*Carrera de fons*

(Poema dedicat a en Joan Garcias Vadell)

El tren se m’ha escapat.

Però mai no és tard.

M’esperarà un altre

que ja arribarà.

Sempre tindré temps per endavant.

Sempre tindré temps per pensar.

Sempre el temps estarà al meu costat.

Però l’haig d’alimentar.

L’haig d’aprofitar.

L’haig d’estimar.

* * * * * * * *

S e G o N s

T r O b A t S

* * * * * * * *

Ànima estesa sobre l’esfera.

Llum fosca que em despista.

Mentre volo pel món sobre la catifa,

veig, des de les alçades, la vida.

I la miro, amb recança.

No tot és tan fàcil com diuen.

I l’esforç m’endinsa en el passotisme.

Només una mà amiga.

Només quelcom sincer i vertader.

Només allò més simple.

Sense parafernàlies en el desert.

-veurà la meva essència

sense judicis enrere-

Mireu-me.

No sóc res i ho sóc tot.

Mireu-me,

que sóc aquí.

Mireu-me,

que tinc un destí.

I només jo el faré seguir.

Mireu-me ara.

I espereu a mirar-me demà.

Veureu la calma.

M’hauré trobat.

Sóc rebel amb causa.

Sí, i què?

Però assoliré les fites sense pausa.

Tingueu-ho ben present.

*Carolina Ibac*