(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)
S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.
Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.
No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.
La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.
El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:
[A.. COLL... I... MENT]
Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-
Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.
*Carolina ibac*
Comentari: És molt curiós com, sense conèixer-nos en persona, ens descriu tan bé. Són impressionants els poemes que fa. Jo li demanaria el secret de com ho aconsegueix. Na Lupe ha quedat molt ben reflectida. És magnífic, de veritat, m'encanta 
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pusetes