*Seguim la llum*

(Poema dedicat a en David Garcias Nieto)

Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.

Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.

Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.

Cal girar cua.

P

R

O

U

Això ja s’ha acabat!

La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.

Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.

És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.

I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.

Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.

comentari:Molt profunt.. jo la varitat és que.. l’anyorare moolt pero tant ell com la seva mare és es mareixen comensar una vida nova i moolt millor , que será millor segur!! david moolts d’ànims que saps que tu ho vals i molt esper que tenguis molta de sort (la tendras) esper que la nostra amistad sigui molt més forta i guanyi a la distància.