S
O
R
R
A
Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.
C
A
L
I
U
Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.
S
O
L
Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua
L
L
U
M
Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.
M
A
R
Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.
A
M
O
R
Llum d’or.
comentari: Aquest poema m'ha vengut moltes més ganes de que sigui l'estiu, en un moment m'he sentit amb aquell ambient d'estiuet amb la brisa d'un aire fred cuant et poses a l'ombre quan fa un sol ben calent, sobra tot les nits d'estiu m'encanten, passetjar per la platja el vespre amb els amics i ens pasam hores "m'encanta" és el que més anyor de l'estiu, també les festes que fan, no sé... és un ambient que en fa sentir bé, et fa més ganes de pasar-ho amb familia, amics bé en general ben acompanyat hehe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pusetes