Tu, mascle, que penses que ho saps tot.
Tu, mascle, que et sents sempre superior.
Tu, mascle, que menysprees les dones.
Tu mascle que ben poc els dónes.
Tu, mascle, que et sents amb drets.
Tu, mascle, que no vas dret.
Tu, mascle, mira’m a la cara.
que jo sóc dona i també mare.
Potser no te n’adones.
Potser mames del passat,
un passat que ens ha fet mal.
Potser una dona t’ha mal ensenyat.
Potser només ets un animal.
Potser mai hi has pensat.
Potser… qui sap?
Només tu ho pots esbrinar.
Potser ara és el teu moment.
Potser ara tens l’última oportunitat,
de ser persona abans que mascle.
de ser un bon home, com molts d’altres.
No t’enganyis.
No t’aprofitis.
Tu, mascle, ja és temps de canviar.
Comentari: Trob que la poetessa té molta de raó. Hi ha alguns homes que se senten superiors a les dones, però trob que les dones s'han imposar, i s'han d'estimar més i no dependre tant d'ells. No deixar-se endur per la por. Tots tenim dret a viure com volguem, sense barreres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pusetes