*Amor en la biblioteca*

*Prosa*

Conten que conten que hi haviauna vegada una princesaque vivia en un estantd’una vella biblioteca.Sa casa era un conte de fades,que quasi ningú no llegia,estava entre un diccionarii un llibre de poesia.Solament alguns xiquetsn’acariciaven les pàginesi visitaven de vegadesel seu palau de paraules.Des de la torre més alta,sospirava la princesa.Llàgrimes de tinta negralletrejaven la seua tristesa.És que ella estava avorridade viure la mateixa històriaque de tant repetirsees sabia de memòria:una bruixa l’encisavaper envejar la seua bellesai el príncep la salvavaper a casar-se amb ella.Conten que conten que un dia,just a l’últim estantalgú trobà un altre llibreque no havia vist abans.En obrir-lo amb suavitatde les seues fulles groguenquesva eixir un capità pirataque estava en aquesta novel·la.Aguaitada entre les pàginesla princesa el mirava.Ell dibuixà un somriuretan sols per saludar-la.I taral·lejà la cançóque el mar li canta a la llunai li regalà un collarfet d’algues i d’escuma.Assegut sobre un renglóel pirata, cada nit,l’esperava en un cantódel capítol catorze.I la princesa muntavauna escala de síl·labesper trobar-se el pirataen l’última represa.Així es quedaven tot plegatsfins que traspuntava el sol,escoltant el murmuri tebidel mar, en un caragol.Conten que conten que al maigels dos se n’anaren un diai deixaren en els seus llibresmoltes pàgines buides.Els personatges del llibreofesos protestaven“Les princeses dels contesno se’n van amb els pirates”.Però ells ja estaven lluny,molt lluny, en alta mari escrivien una altra històriaconjugant el verb estimar.El pirata i la princesaaferrada al seu braç d’acernaveguen per set maren un vaixell de paper.