Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit .
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
*Carolina Ibac*
Comentari: Amb aquest poema, la veritat és que m'he sentit un poc indentificada. Un amor no és que sigui inpossible si dues persones lluiten per motius com és la distància, si s'estima de veritat, res s'ha d'interposar ni ho ha de separar fàcilment. Tot ha de ser possible per poder estar al seu costat, s'ha de fer "el que sigui"(L). De vegades, si hi ha casos en què t'enamores d'una persona, i per a ella ni existeixes, però bé això no vol dir que tot s'acaba, sinó que hi ha una persona molt millor i meravellosa que cerca el mateix que tu.
Tere, el teu comentari m'ha arribat ben endins. Tot és possible si hi creiem! Quan l'amor no és correspost potser és que no estem enamorats d'aquella persona que no ens correspon i només és un miratge!
ResponEliminaLa imatge una passada... en moviment i tot!
Gràcies, Tere, per traspassar les meves paraules, els meus pensaments, al teu bloc!