Ni sang ni gens

Vaig néixer sol,

amagat sota una col.

No tenia mare ni pare.

Però sí el calor d’un contenidor.

Les meves primeres percepcions

foren un munt de males olors

Podia haver mort.

I no em va donar la gana.

Vaig plorar ben fort.

I vaig tenir sort.

Per allí uns nins passejaven.

Les seves veus em consolaren.

La soledat ja s’evaporava.

La companyia es respirava.

Els seus crits atragueren a altres.

De cop, vaig passar d’estar sol

a estar rodejat per una gentada.

Una sirena sonava

al compàs d’unes llum carabasses.

El món content celebrava

la meva nua arribada.

Uns braços m’acolliren.

Eren àngels amb bates blanques.

Em rentaren, em vestiren.

Ja ni fred ni calor passava.

Al cap dels dies…

em regalaren una família.

Ara ja tenia pare, mare i germà gran.

Amb ells he descobert l’amor.

Amb ells he rigut i he plorat.

Amb ells sempre hem fet pinya.

Entre nosaltres no hi ha mentides.

Només ens estimem sense condicions.

Som fidels i estem allà quan ens necessitem.

Les penes, les compartim, i ens recolzem.

La família no és sang i genètica,

sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.

Passi el que passi,

Faci el que faci

La meva família sempre em farà costat.

Família és l’amor ben trobat.

Carolina Ibac

comentari: No hi ha res més bunic que sentir el calor de la teva familia , sebra que tens algu amb qui pots confiar, i pots comptar amb ells, els moments difícil. Però devegades hi ha infants que els pares per algunes raòns els avendonen , la varitat que pensar amb això es mol trist, què tempoc no ho entenc massa perquè el fet de avendonar un fill es una cosa mol forta. Jo la veritat estÌc molt contenta i orgullosa de que m'hagui tocat la famÌlia que tenc, es marevallosa per mí (L)...tant com els que he triat jo, els meus amics que sempré m'han demostrat que és pot confiar amb ells i m'han ajudat els moments que els naçasitava, com jo a ells,i per tots els moments que em viscut junts tant els dolents, com dels millors , sou incraibles(L)...

¡¡ SA VOS ESTIMAA!!