*La marca de la diferència*

Tu i jo.

No estem sols.

Ni tampoc el sol.

Tot i que ens hi sentim…

de vegades, sempre o mai.

mentre temps a temps, vivim.

Formem un grup ben estructurat,

molt gran, abstracte i ben pensat.

Ens coordinen les normes.

Davant la diferenciació,

ens enriquim a totes, totes.

Comprendre’ns és la nostra intenció.

Són tantes les maneres de pensar

que és difícil un acord universal.

Hi ha corrents filosòfics,

Hi ha corrents econòmics,

HI ha corrents polítics,

Hi ha corrents arreu

I nosaltres…

Rere cada corrent

Ens diferenciem dels altres.

Sempre corrent,

formem grups

dins el gran tot.

Ho tenim ben fotut.

I si les parts no funcionen.

Perquè el tot s’enfonsa.

Ens oblidem que som un equip.

I que la solidaritat ens agermana.

I lluitem uns en contra els altres,

amb guerres, menyspreus i salvatjades.

Jo sóc diferent.

Tu ets diferent.

Ell és diferent.

Ella és diferent

Nosaltres som diferents.

Vosaltres sou diferents.

Ells són diferents.

Elles són diferents.

Gràcies a la diferència,

cadascun de nosaltres és únic.

Cal acceptar totes les essències.

I mai no deixar de ser un mateix.

A això li diuen tolerància,

Jo li dic bon cor i bon seny.

*Carolina Ibac i Verdaguer*

Comentari:La veritat que no hi pot haver ningú que sigui igual, de la mateixa manera de ser, perquè cade un té una personalitat que ens indentifica i és el que ens fa especials a cada un de nosaltres. Sempre has de ser tu mateix i no tenir doble personalitat per poder agradar a una altra persona.S’ha d’acceptar la persona tal i com és.Si totes les persones fossìn iguals saria un mòn aborrit,la veritat, perquè trop que es una cosa fonamental ser diferent, tant dels gustos, color de pell, etc...