Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.
Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.
S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.
I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.
Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.
Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!
Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.
La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.
Existeix la llibertat?
L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.
Qui té la veritat?
La llibertat és com un ventall de colors.
No és cap tòpic.
Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.
Els amos tenien el color blanc, ben blanc.
Després seguiren els serfs i els senyors.
Més endavant, els mestres i els aprenents.
I finalment, arribaren els patrons i els obrers.
Ara la llibertat pren el color verd del diner.
De presons, n’hi ha una pila:
La presó capitalista.
La presó de l’armari.
La presó dictatorial.
La presó cultural.
No acabaríem mai.
Quedar-se sense llibertat no té misteri.
El seu foment troba un munt de dificultats:
repressions, prohibicions, insatisfaccions.
Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.
Anem llimant els barrots,
una mica cada dia.
La llibertat és un brot
que neix, creix i mor.
*Carolina Ibac i Verdaguer*
comentari: la llibertat ,és una de les coses que es inportant en aquesta vida el tenir sempre una mica de llibertat , és la cosa que fa més rabia i mal que et llebin, que a mi personalment en faria, seria un mon molt oscur i saria una locura el sentir-ta tant tencat a un mon tan gran. La llibertat tuthom la té , peró hi ha algunes personés la cual se la lleven per motius de haver fet coses dolentes, hi si que es gent que per mi personalment si sa la mareixen perquè elles ja li an llevat a una altra persona no només llevat la llibertat si no la vida que és mol més inportant.
Tere, m'ha agradat molt com has descrit la manca de llibertat : Una bogeria el sentir-se tancat en un món tan gran. Magnífic, Tere!
ResponEliminaLa llibertat de cadascú en una societat acaba quan comença la llibertat de l'altre. Aquells que maten, no només acaben amb la llibertat de la persona a qui han matat sinó que treuen la possibilitat de ser esclaus, pressoners... perquè no tenen vida, ja no existeixen, ja no tenen essència. Com tu dius, la vida és molt més important... però viure sense llibertat és vida? JEJEJE Quin dilema!
Gràcies de nou, Tere!